Matisos en la protecció laboral a les treballadores embarassades I

En el moment en què una treballadora està embarassada, comença a tenir uns drets que emparen la seva especial situació: permisos retribuïts per acudir al metge o per als cursos prenatals -amb preavís- ( art.37.3 f ET), dret a realitzar estudis de fertilització in vitro ( STJCE 26-02-2008) i, per descomptat, el dret a la suspensió per maternitat o risc de l'embaràs ( art. 45.1 d) i i), i/o reducció de jornada per guarda legal o excedència per cura de fill.

La protecció per excel·lència és que no et puguin acomiadar per estar embarassada, però això té els seus matisos. Si la causa del cessament va ser l'embaràs, es considerarà nul, estenent-se aquest supòsit durant la suspensió de 16 setmanes per maternitat, una mica més per lactància i fins als nou mesos de vida del teu fill/a ( art. 55.5 ET).

Ja la STC 2/2008, del 21 de juliol va deixar clar que un acomiadament pot ser nul en forma objectiva; tot i que l'empresa, en el moment d'acomiadar la treballadora, no sàpiga de la situació d'embaràs i no quedi provat un motiu legal (acomiadament disciplinari, per causes objectives o finalització de contracte temporal). O fins i tot, si ho desconeixia també la treballadora.

L'efecte d'una declaració de nul·litat és la readmissió de la treballadora en les mateixes condicions en què es trobava abans de l'acomiadament, abonant els salaris pendents de percebre ( art. 113 LPL) a més de, en cas de provar-se, una indemnització per danys morals i perjudicis ( STSJ Madrid, 674/2010).

La readmissió davant la sentència que declara nul l'acomiadament, no permet –excepte si hi ha un acord entre les parts- substituir-la per l'abonament d'una indemnització, excepte impossibilitat material com que l'empresa hi hagi tancat, per exemple. Un supòsit interessant s'ha donat recentment en el cas de l'extinció del contracte a una empleada de llar (un règim diferent al general), embarassada. El TSJ de Madrid va determinar que malgrat ser un cessament nul, la readmissió no es produiria per no imposar al cap de família la presència d'una estranya dins de l'àmbit familiar ( Sentencia 598/2016 del 26 de setembre). Sospesant dos drets fonamentals, el dret a la intimitat personal i familiar ( art. 18 CE) i el de no ser discriminada ( art. 14 CE), aquest Tribunal va considerar que el primer estava per sobre del segon. L'anàlisi d'aquesta sentència ho reservo per a un altre article.