La trasgressió de la bona fe durant el període d’incapacitat temporal.

Com s’exposa en l’Estatut del Treballadors en l’article 54.2 un dels motius que justifiquen un acomiadament disciplinari és latransgressió de la bona fe contractuali que tant el treballador com l’empresari han de acomplir amb les obligacions del lloc de treball de conformitat a les regles de la bona fe i diligènciaen els articles 5.a i 20 de la mateixa llei.

Sembla evident doncs, que la realització d’activitats per compte propi o aliè per part d’un treballador que es troba en situació d’incapacitat temporal pot ser considerada com a motiu d’acomiadament disciplinari, tot i això, la jurisprudència matisa aquesta afirmació fent ús d’un criteri de proporcionalitat, gradualitat i culpabilitat.

L’article 54.1 de l’Estatut dels Treballadors exigeix per a la justificació d’un acomiadament disciplinari la doble qualitat de gravetat i culpabilitat. És per això que no tota infracció constitueix una causa justa d’acomiadament, sinó només en els casos que venen adornats per aquesta doble qualitat. És per això que la jurisprudència és flexible a la hora de valorar, ja que com s’assenyala en nombroses Sentències, les activitats realitzades durant una situació de baixa laboral són rellevants si pertorben o demoren la curació del treballador i que no tota activitat desenvolupada durant aquest període es pot qualificar de deslleial i sancionable amb l’acomiadament (Sentència del TSJ de Madrid de 25.03.2011).

Per tant, cal remarcar que el treballador incompleix el deure de la bona fe quan l’activitat que realitza en situació de baixa laboral resulta perjudicial per a la curació o és expressiva d’una simulació en la seva situació d’incapacitat temporal (Sentència TS 22.10.1988).

Fins i tot, i com hem vist en articles anteriors, la realització d’activitats esportives durant la baixa laboral no sempre constitueix un motiu d’acomiadament, ja que la “doctrina gradualista” imposa que tota sanció laboral ha de ser proporcionada a la gravetat de la falta comesa, reservant la de l’acomiadament per a les més greus (Sentència de TSJ País Basc 20.06.2017).

En conclusió, la jurisprudència argumenta que s’ha de tenir en compte la actitud esporàdica o prolongada de l’activitat incompatible, les raons que porten al treballador a efectuar-la, les característiques de la malaltia, les característiques de la ocupació i el marc en que es desenvolupa la relació laboral.