Canvi de plantilla a una altra empresa: subrogació i drets

El sector serveis és una de les branques comercials on més habitualment l'empresa és contractada per a una activitat determinada, sigui per altres empreses privades o públiques, i en un període de temps molt curt,això canvia; el contracte es rescindeix o perd la licitació i prenen a una altra empresa més competitiva. Però, què succeeix amb la plantilla de l'empresa sortint?

El que ha de succeir és una subrogació, l'empresa entrant haurà d'assumir o recol·locar a la plantilla que fins al moment realitzava el servei, segons l 'art. 44 de l'Estatut dels Treballadors (ET) sense que perdin la seva antiguitat, el seu salari, ni la seva categoria i fins i tot continuaran amb el mateix Conveni Col·lectiu que ja tenien i amb el mateix contracte laboral signat amb l'empresa anterior. Depenent dels canvis que vulgui proposar la nova empresa, podran veure's obligats a sotmetre's a un període de consultes (art. 44.9 ET); encara que els/as treballadors/as no tenen l'opció de negar-se a ser subrogat, sí poden oposar-se, és a dir, negociar-ho, tingui's en compte que, seguint amb l'exemple abans indicat, el sector serveis és on més recau l'activitat a la mà d'obra.

Un altre punt a destacar és que entre les empreses, sortint i entrant, existeix l'obligació solidària en el deure donar informació (art. 44.10 ET) i l'entrant quedarà subrogat en les obligacions laborals (art. 44.1 ET) i també respondran solidàriament per les obligacions amb la seguretat social nascudes fins tres anys abans de la transmissió (art 44.3 ET).

Moltes vegades hi ha subrogacions que no es donen en aquest ordre i els treballadors/as queden en un limb sense saber ben on estan parats/as per fer valer els seus drets, a més que les interpretacions judicials marquen una o un altre corrent jurisprudencial, algunes més controvertides que unes altres. Exemple d'això és la sentència STS de 7 d'abril de 2016, rec. núm. 2269/2014 en què no es considera la solidaritat en els deutes salarials generats per l'empresa sortint, perquè el Conveni d'aplicació estableix que aquestes seran a càrrec seu exclusiu.El Tribunal superposa l'acord negociador de les parts en el Conveni per sobre la norma mínima de l'Estatut que estableix el contrari.