Què és la prescripció?
És molt freqüent que al llarg de la nostra vida escoltem o llegim en alguna ocasió la paraula prescripció, o fins i tot tinguem alguna idea del que significa però tenim dubtes sobre el seu funcionament. No et preocupis, en aquest article mirarem d’explicar-te una sèrie de detalls perquè sàpigues què és i com funciona.
El nom tècnic d'aquesta figura jurídica és la prescripció extintivao simplement prescripció. Caldiferenciar-la amb la prescripció adquisitiva o usucapió. La diferència entre aquestes institucions és que amb una s'adquireixen drets, i amb l'altra s'extingeixen.
La prescripció és la figura jurídica existent en el Dret pel qual, en el transcurs del temps, junt amb la manca d'actuació - reclamació - per part de l'interessat, es perd la possibilitat de reclamar judicialment l'execució d'un dret.
S'han de donardues condicions: la primera, el transcurs del temps fixat per la llei, i la segona, la manca de reclamació per part del titular.
En la llei es fixa per a cada dret un termini de temps per a la seva tutela judicial. Durant aquest període l'interessat pot exercitar sense cap inconvenient, sempre que ho faci d'acord amb el procediment fixat en l'ordenament jurídic. Si es reclama, el termini de temps s'interromp, tornant a posar-se a zero el comptat. Se de nou el termini.
Per tant,un cop transcorregut el temps fixat per la llei sense que hi hagi actuació del titular, s'extingeix la tutela judicial d'aquest dret. És com si no existís el dret perquè ja no es pot fer efectiu el seu compliment en la via judicial.
S'ha de diferenciar la prescripció amb una figura anàloga que existeix en l'ordenament jurídic que és la caducitat. Funciona de la mateixa manera, solament que l'especialitat de la caducitat resideix en què un cop es fa la reclamació dins el termini, el temps fixat per la llei, a diferència de la prescripció, no es posa el comptador de nou a zero. Només se suspèn, durant un temps determinat per la llei, i es torna a reprendre una altra vegada continuant a partir del moment anterior de la interrupció.
Vegem dos exemples:
Prescripció: En l'estatut dels treballadors, en l'article 59.1, fixa: "Les accions derivades del contracte de treball que no tinguin assenyalades un termini especial prescriuen a l'any de la seva finalització." Si no hi ha un termini especial, pel que fa a les reclamacions derivades del contracte de treball -per exemple la reclamació del pagament d'un retard-el termini general és d'1 any a comptar des del moment en què es va poder exigir aquesta reclamació. El treballador disposa d'un any per a reclamar. Una vegada que reclama dins el període d'un any, el temps de prescripció s'interromp. Tornant-se a comptar el termini de zero.
- Caducidad: L'article 59.3 estipula: "L'exercici de l'acció contra l'acomiadament o resolució de contractes temporals caduca als vint dies següents d'aquell en què s'hagués produït.". En aquest cas, el termini de temps és molt breu.El treballador tan sols compta amb 20 dies hàbils per recórrer el seu acomiadament. Per poder reclamar l'acomiadament per llei cal intentar celebrar un acord de conciliació previ al judici. Posem per exemple que el treballador deixa transcórrer 10 dies abans de presentar la sol·licitud de la conciliació - que suspèn el termini, per estar davant d'un termini de caducitat-. Suposem que no hi ha hagut cap acord en la conciliació. L'endemà del acabament fallida de la conciliació, el termini de caducitat es represa a partir de l'últim dia consumat abans de la presentació de la sol·licitud de conciliació. Pel que el treballador disposa dels 10 dies hàbils que li faltaven dels 20. Si no s'interposa la demanda en el termini ja no hi haurà cap possibilitat de poder reclamar judicialment és dret.
